Ara ja comença a ser comú sentir de l’administració que s’ha de mantenir viu el territori i de crear oportunitats al món rural. Perquè en mengem, perquè és necessari per frenar l’emergència climàtica, perquè necessitem llocs de treball…

És per això que s’han omplert les pantalles d’anuncis, les agendes de reunions amb agents del territori, subvencions a projectes innovadors… Tot amb l’objectiu de mostrar l’interès de l’administració en l’ajuda als petits productors, a mantenir terres cultivades, a facilitar el relleu generacional, a generar iniciatives econòmiques apartades del capitalisme extractivista que ens assetja. Però realment és així?

Fa uns dies, la Denominació d’Origen Protegida Les Garrigues va denunciar un petit molí d’oli de la comarca que no en forma part. La denúncia no és per posar a l’etiqueta que era oli de Les Garrigues (això ja és sabut), sinó per fer publicacions a les XXSS anomenant la comarca! Veten l’ús del nom de la comarca d’on son, pel simple fet de ser productors d’oli! S’emparen, és clar, en les mil i una normatives per agafar, com sigui, aquesta petita empresa. Disputes personals, enveges… o poca feina de la DOP. Però això no és tot! La denúncia, qui la interposa és el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya! És intolerable que l’administració pública caigui tan baix i permeti la privatització d’un topònim.

Seguim! Fa uns mesos, una formatgeria volia fer reformes a l’obrador i el corral on tenia les cabres de les que treia la llet. El Departament d’Agricultura li va autoritzar i subvencionar la millora però, just al moment de començar les obres, li deneguen el permís d’activitat i es veu obligat a tancar. Ara, el formatger ha hagut d’hipotecar-se per poder construir una nova formatgeria en sòl industrial.

Només són dos exemples del que els petits productors ens trobem en el dia a dia. Quan no ve una inspecció de Salut, ho és de Treball i quan no, Agricultura… i sempre troben alguna cosa. Estem d’acord que cal un control de la producció alimentària. El que no es pot, és utilitzar la llei com a cosa immutable en qualsevol situació, sinó que els buròcrates han d’utilitzar la vara de medir per aplicar-la. No es pot exigir el mateix a una empresa familiar de dues persones que estan a punt de jubilar-se, que a una multinacional amb seu fiscal a Suïssa i 2.000 treballadors, l’únic que faràs es avançar-ne el tancament.

Estem arribant a un punt de burocratització tant elevat que en quatre dies no quedarà cap petit productor i farà que el territori acabi en mans de quatre empreses que, amb treballadores explotades, s’ocuparan de cultivar, transformar i vendre els aliments que consumim. Monopolis, latifundis, precarietat laboral i industrialització del sector alimentari. És a dir: hermetisme del sector, fi del mosaic de secà, de la feina autònoma i dels artesans alimentaris.

És cap aquí on volem anar? Les petites productores de Ponent, no! Per això necessitem caminar juntes cap a una mateixa direcció i que l’administració pública ens reconegui com a garants d’un territori viu!

I, si llegeixes i ets consumidor, què hi pots fer? Consumeix producte alimentari d’aquí, fet per petites explotacions, de manera artesana. Fent això, ajudes a que aquests petits projectes segueixin la seva feina de formigueta recuperant fauna i flora oblidada, creant circuit curt, fent de tallafocs, desenvolupant agricultura sostenible. El consum és la millor eina de transformació que tenim a les mans.

 

Consell Rector de Mengem Ponent, cooperativa de petites productores